CUERDA DE OLAS (Para Pablo)

di José M. Climent

Ahora que viajo y no estoy contigo cada día
siento tu intensa presencia en el centro de nuestro hogar.
No es frecuente que un padre escriba a un hijo
porque hay muchas siluetas y acciones
y las del padre y el hijo ya están dibujadas
desde el principio de los tiempos
como dos titanes que intentan alejarse el uno del otro
atados, como están, por una cuerda de olas.

es una unión que ruge o acaricia
según la luna o el sol declinan o ascienden
y los vientos se encaraman en la espuma
o se duermen sobre la noche.

Ahora que viajo y no estoy contigo cada día
te veo, te imagino, te sueño.

Te veo como un gran guerrero
inmerso en una batalla, rodeado de adversarios,
amenazado por el plan del enemigo
urdiendo golpes de defensa
aislado, sin claras estrategias de ataque
pero con una capacidad magnífica
para flanquear al contrario,
encontrar su debilidad
y ofrecerle un definitivo y duradero
pacto de paz.

Te imagino como un planeta
que gira en pos de sus días y sus noches
sin sentir su propio movimiento
extendido entre el fulgor de los polos
y el equilibrio ecuatorial
asombrado por la diversidad del agua
señalado por el fuego interno
que enciende la vida cada mañana.

Te sueño como un ser entero y completo
Construido sobre una estela de tiempo
Extendida sobre tu propio camino
Como una alfombra de recuerdos
Tejida para cuidar tus pasos, sin dirigirlos,
Del mismo modo que yo he caminado sobre la alfombra de mi padre,
Y en la misma forma que tus hijos caminarán
A la sombra de tu espalda
Por la cuerda de olas que ya se escapa de mis manos.

L’INVENTARI CLEMENT (Premi Ausiàs March 1966)

di Vicent Andrés Estellés

(1956-1959, fragment)

II

Ara sent el desig d’escriure
els mots més íntims i més meus
i dispossar-los com si fossen
les figures d’un Betlem,
fetes de fang i de silenci,
cuites amb un silenci vell.
Rústics, el mots, un poc salvatges,
entre salvatges i innocents
em vindrien d’unes muntanyes
remotes que jo conec
i vindrien amb un posat
desconcertat de pastorets.
Un confús desig d’ésser bo
Els primer dies de gener.

Quan tanquen el taüt, els morts obren els ulls.
Uns ulls inútils ja, amb un espant inútil,
amb una pena estúpida: uns ulls que ja no veuen
i que ja, per això probablement, no es tanquen.
Són ja, d’allí endavant, ulls, ulls únicament.
És terrible. La sang ha d’arribar-te als peus.
No solament als peus: la sang ha d’arribar-te
a les puntes dels dits. I ha de tornar després
regularment i fàcil. I si no, t’has fotut:
ja et pots encarregar un bon abric de fusta.

Faig el meu camí
malgrat els edictes,
el cant interdit.
Malgrat els edictes,
hi ha pobles, hi ha llits,
paraules invictes.
A les nits hi ha llits
-hi ha taules, hi ha cuines-,
hi ha coits i hi ha llits.
Malgrat els edictes
faig el meu camí.

Unes poques paraules sinceres. He de dir,
senzillament, adéu. He esperat certes coses;
no n’he rebut ninguna. He esperat molt de temps;
se n’ha anat la gent, ja; m’he quedat sol, del tot.
S’ha fet de nit; s’encenen els llums a les finestres.
Les gents parlen, en casa, al voltant de la taula.
No sé a qui dir adéu. Ja no tinc a qui dir-lo.

Persones i persones

di MCVulcano

Qui vulga saber que escolte:
El fonamentalisme s’escampa pertot arreu,
creixen els salvadors polítics, socials, religiosos.
Il·luminats al voltant del món tenen certeses
per a la nostra salvació, en una delirant visió
que s’entesten a imposar a tot el món.
Més divisió, més conflicte, més destrucció.
Mr. Bush, Sr. Aznar, Mr. Blair, organitzàreu una missió,
qui sap si un deliri o una al·lucinació
i volíeu salvar al món en contra del món,
en una guerra sense retorn. Amb morts i morts, i més morts.
És la fira de la guerra, un negoci poderós…
És la fira d’aquest món: es trafica amb armes, amb persones, amb drogues,
amb diners sense bandera ni color, tot és corrupció.
La paraula i l’acció individuals
són perseguides
quan no són políticament i religosament correctes.
El consumisme i el racisme
ens devora en una societat
cada vegada menys solidària.
Hi ha qui s’enriqueix
en nom de la pobresa i dels més desafortunats.
El fonamentalisme catòlic
es mostra irresponsable i perillós,
quina indecència diria jo
anar-se’n a Àfrica a predicar contra els condons,
on hi ha 22.000.000 de persones
infectades del virus de la SIDA,
el 67% de tots els infectats del món,
que han retallat en 20 anys
la seua esperança de vida,
sols al Camerun 300.000 infants
són orfes per aquesta pandèmia.
I mentres prediquen i prediquen,
contra l’homosexualitat,
la unió lliure entre persones i persones,
l’estat laic, l’eutanàsia i l’avortament,
hi ha rectors abusadors,
hi ha rectors violadors,
hi ha legionaris de Crist,
en aquesta casa hi ha de tot.
Jo vull viure en la frontera
no ser mai de cap lloc,
no necessite ni déus ni amos,
sols un espai propi i relacions,
persones, persones i persones.

Persons and persons by MCVulcano

Who wants to know shall listen.
The fundamentalism is spreading in all parts,
political, social, religious saviours are growing.
Enlightened around the world
they have certainty for our salvation,
an insane vision which they dedicate themselves
to impose on everyone.
More division, more conflicts, more destruction.

Mr Bush, Señor Aznar, Mr Blair, you have organized a mission,
who knows whether a delirium or a hallucination,
you wanted to save the world from the world,
with a war of no return. With dead and more dead (people).
And more dead. Mainly civilians.
It is the war fair, a mighty/powerful business.
It is the war of this world: they deal with weapons, with human beings, with drugs,
with money without flag and without colour, it is all corruption.

The word and the individual action are persecuted
when they are not politically or religiously correct.
The consumerism and racism is devouring us
in a society which each time is less solidary.
There are the ones who enrich themselves
in the name of poverty and in the name of the more discriminated [ones].

The catholic fundamentalism shows itself
irresponsible and dangerous,
how indecent, would I say,
to go to Africa to preach against condoms,
where 22,000,000 persons are infected with the AIDS virus,
two third of all the infected worldwide,
persons who have reduced their life expectancy in 20 years,
only in Cameroon, 300,000 children
are orphans due to this pandemia.

And while they preach and preach, against homosexuality,
free union between persons and persons,
laity, euthanasia and abortion,
there are priests who abuse,
there are priests who rape,
there are “legionnaires of Christ”
in this house they have it all.

I want to live at the frontier
not to be from either part,
I do not need gods or masters,
only my own space and relations,
persons, persons and persons…

NO ENTRES CON CALMA EN ESA BUENA NOCHE

di Dylan Thomas

No entres con calma  en esa buena noche,
la vejez debe arder y delirar al acostarse el día;
al morirse la luz.

Aunque los sabios, en su fin, saben que lo oscuro es lo exacto,
porque sus palabras no han desatado relámpago alguno
ellos no entran con calma en esa buena noche.

Los hombres buenos, cercana la última ola, lloran convencidos
de que sus frágiles hazañas podrían haber brillado en verdes bahías;
rabian, rabian contra la muerte de la luz.

Los ingobernables, que cazaron y cantaron el vuelo del sol
se percatan demasiado tarde, de que sufrieron a su modo,
y no entran con calma en esa buena noche.

Las personas graves, cercas del fin, que ven con cegador suspiro
que los ojos ciegos relampaguean como meteoros y están felices,
rabian, rabian contra el morir de la luz.

Y tú, padre mío, allá en la triste altura,
maldíceme, bendíceme, con fieras lágrimas, te suplico,
no entres con calma en esa buena noche
rabia, rabia contra el morirse de la luz.

La pols del camí (fragment)

LA POLS DEL CAMÍ
di Vicent Andrés Estellés

SEMPRE
ens
queda
l’esperança.
Sempre ens queda l’esperança.
Si
posàvem
el
pitxer
sota
l’aixeta,
escoltàvem,
gota
a
gota,
per
la
nit,
com
s’omplia
d’aguiletes
d’esperança,
els
estalvis
del
coratge.
Si
esmorzàvem
l’esperança
per
la
nit
ens menjàvem l’esperança recalfada.
Si de banda de migdia ens sobrava alguna engruna
d’esperança…
L’esperança,
cosa
bona!
L’esperança
cada
dia.
És
monòton
el
menú.
Què
hem
de
fer-li
filla meua?
L’esperança
no ha de pendre’s en dejú,
car
suscita
la
colitis
prestament.
Cal menjar primerament alguna cosa.
Cxal
menjar,
per
més
que
siga
un
mos
de
pa.
¿I què menys que un mos de pa?

PROPIETATS DE LA PENA (fragment)

di Vicent Andrés Estellés

Les paraules inconscients

que una tendresa et va dictar,

On són? De vegades les dius,

i les dius amb malenconia.

Vares crear una familia.

Tenies un desig de pàtria,

no era sols el desig d’un cos.

Una voluntat fundadora,

una intensa civilitat

instaurares en el principi:

un veinat, un pis humil,

la taula a punt, el llit a punt.

Ara veus com creixen els fills,

i se t’imposa una conciència,

la paraula greu i precisa,

sentiment de comunitat.

Aquest no es un text didàctic:

és, més bé, un poema d’amor,

el poema del teu amor,

el poema de tot l’amor.

El veinat i la ciutat

i la casa i els fills que creixen,

el jornal diaris que et guanyes.

No cantes, ara. No cal; no cal.

Des de la terrassa, contemples

les avingudes, la ciutat,

el curs lent, prestigiós, del riu.

A l’atra banda veus la mar.

ASSUMIRÀS la veu d’un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre poble,

i patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:

et pariren per a vetlart

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,

sinó  l’home assumit la pena

del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar síl.labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble, caminat

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car diràs la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntat d’antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensart

en ninguna posteritat,

com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser

s’en riguen, potser et delaten;

tot això són banalitats.

Allò que val és la conciència

de no ser res si no s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

Camines decididament.

Un entre tants

di VICENT ANDRÉS ESTELLÉS  “EL LLIBRE DE LES MERAVELLES”

(catalano)

TEORIA I PRÀCTICA DE LA FLOR NATURAL
III

Un entre tants com no aguarden i lluiten.
Un entre tants com foraden la nit.
Un entre tants com no dormen i guaiten.

Un entre tants.

(Un entre tants,
mira l’encesa
flor del amants)

Si l’amor rebentava les venes,
si l’amor, si la por, si les penes,
ja ni lliris, ni nards, ni assutzenes.

Un entre tants.

(Un entre tants,
irat i tendre,
bel.ligerant)

Un entre tants com trencaven els cants.
Un entre tants entre fúries i espants.
Un entre tants entre tots els amants.

Un entre tants.

(Un entre tants,
duia el dolcíssim
pit tatuat)

Si l’amor era gràcil com l’ala,
si la vida era bona, era mala,
si el sospir, si el sonet, si la bala.

Un entre tants.

(Un entre tants
d’obscura lluita,
d’afany constant)

Un entre tants com es moren d’amor.
Un entre tants com foraden la nit.
Un entre tants com carreguen els morts.

Un entre tants.