π-Dogx – Reliquum Fertilis

Some words along the sounds of π-Dogx’s second CD: Reliquum Fertilis

by /Håkke

Some words along the sounds of π-Dogx’s second CD: Reliquum Fertilis

Just a few words then…
Some of these tracks have been (are) up on our MySpace player, but about half of them have until now been lying around in light slumber, waiting to be released.
BTW, we have chosen (as usual) not to compress the recordings, but leave the dynamics as they were in the air when we were recording. To get the right feeling, they should be played fairly loud. A rock drummer would sometimes have to restrain himself a bit to fit in, but not always.

When there is no mentioning of the background of ..titles and session names, there is no background. Track titles are mostly set immediately after recording, so our immediate feelings and subconsious are probably involved a lot. Or maybe Boch is keeping a secret every now and then – fair enough…

1. No Hustle
from the session Aquila of 2009-01-02
The Hassel inspired cello sounds come from playing overtones through a pitch shifter (an octave I think). Secret disclosed, very beautiful sound it is.

2. Longing
from the session Longing of 2009-01-10
At this time we were testing a way of work including repetition. So we tried to record the same track over and over, listening between takes, and hopefully improving. So recordings from this session is Longing, Longing!, Longing!! etc. The track selected for this CD is Longing!!!2, actually a remix of parts from two different Longing…
Was it worth the trouble? Well, that’s not for us to say, but still use this doitagain method from time to time…

3. System Overlord
from the session Anus Lupus of 2009-02-07
Name is due to – you guessed – a system overload error on Boch’s Mac, cutting out pieces of the recorded (or in this case not recorded) sounds. Otherwise fairly pleased with the sounds, we glued together the pieces and, voila; The result doesn’t show much of the disruption, does it?

4. Fürlise
from the session Hopploesa of 2009-02-14
Session name means Hopeless…
Promised to devote a track to my wife, for letting me of to my little fun every week, and her name is Lise, so there. One of the few π-Dogx recordings she has actually listend to. Almost all of it!
First track of the session, and turned out to be the one we like best.

5. Crow X Heed
from the session Inflammable Heart of 2009-02-28
This is a shorter remix than the track that was on our player, which should have been named ‘Crashed!’ Both are made the day of the recording.

6. Villkor
from the session Dry Throat of 2009-03-27
Villkor means condition(s)…
In a period where we were trying to deploy sounds and silence, using surprise as a tool, avoiding drones etc.

7. Sunny Side
from the session Daul of 2009-04-25
My midi keyboard has two additional modes, selctable and printed on top. One is ‘Split’, with a fairly obvious purpose, the other is ‘Daul’ which is maybe equally obvious… Didn’t notice until after a couple of weeks. BTW, the s/w Boch is using shows it’s proper name in several places, but on the window frame (or somewhere like that) the name is ‘Locig’! Does anyone else out there use this software? 
Anyway, on session before this one Boch had brought back his cello into use, and the magic is still there…

8. Stilico R
from the session Daul of 2009-04-25
Stilico was some kind of war leader in the Roman empire. (Boch’s bag…)
Quite a different track from Sunny Side, enough so to include it here.

9. Ping Slippings
from the session Slim Pickings of 2009-05-21
A new, stationary PC has been included in the setup, removing some of the limitations on my side. Makes life easier, though you may not hear it, and this session was reduced due to technical obstacles. One track only. This one…

10. Layers
from the session Nest of 2009-05-29
This turned out to be π-Dogx’s session on archeology; The other two recordings were Excavated and Petrified.
More planning than usual. Almost a composition, implemented in three different ways. Layers is the monkey in the middle.

That concludes my writing for this time.
Should have done this in time to include it in the download package, but you can’t have it all, can you? hehe

What’s that? You can, you say? Hmm that’s interesting, how do you mean… could you show… let’s take a little walk, you and I so that… Just a second, I just need to say goodbye to my friends here…

Bye,bye, friends!
Peace!

Scène de la Laudanum Plâtré Mackie

by Abdul “Ben” Camel

New track is a collaboration with Monolyth & Cobalt (Mathias Van Eecloo) specifically for his brilliant Clyde Parker Project.
Based on a dream about the song, Mack The Knife, (by Kurt Weill and Bertolt Brecht,) it was the theme of our collaborative efforts here, and the soundtrack of an upcoming video by the same name.
It was great fun to work with the incredibly energetic fun loving
talents of Mathias. I look forward to future projects with him.

CUERDA DE OLAS (Para Pablo)

di José M. Climent

Ahora que viajo y no estoy contigo cada día
siento tu intensa presencia en el centro de nuestro hogar.
No es frecuente que un padre escriba a un hijo
porque hay muchas siluetas y acciones
y las del padre y el hijo ya están dibujadas
desde el principio de los tiempos
como dos titanes que intentan alejarse el uno del otro
atados, como están, por una cuerda de olas.

es una unión que ruge o acaricia
según la luna o el sol declinan o ascienden
y los vientos se encaraman en la espuma
o se duermen sobre la noche.

Ahora que viajo y no estoy contigo cada día
te veo, te imagino, te sueño.

Te veo como un gran guerrero
inmerso en una batalla, rodeado de adversarios,
amenazado por el plan del enemigo
urdiendo golpes de defensa
aislado, sin claras estrategias de ataque
pero con una capacidad magnífica
para flanquear al contrario,
encontrar su debilidad
y ofrecerle un definitivo y duradero
pacto de paz.

Te imagino como un planeta
que gira en pos de sus días y sus noches
sin sentir su propio movimiento
extendido entre el fulgor de los polos
y el equilibrio ecuatorial
asombrado por la diversidad del agua
señalado por el fuego interno
que enciende la vida cada mañana.

Te sueño como un ser entero y completo
Construido sobre una estela de tiempo
Extendida sobre tu propio camino
Como una alfombra de recuerdos
Tejida para cuidar tus pasos, sin dirigirlos,
Del mismo modo que yo he caminado sobre la alfombra de mi padre,
Y en la misma forma que tus hijos caminarán
A la sombra de tu espalda
Por la cuerda de olas que ya se escapa de mis manos.

L’INVENTARI CLEMENT (Premi Ausiàs March 1966)

di Vicent Andrés Estellés

(1956-1959, fragment)


II

Ara sent el desig d’escriure
els mots més íntims i més meus
i dispossar-los com si fossen
les figures d’un Betlem,
fetes de fang i de silenci,
cuites amb un silenci vell.
Rústics, el mots, un poc salvatges,
entre salvatges i innocents
em vindrien d’unes muntanyes
remotes que jo conec
i vindrien amb un posat
desconcertat de pastorets.
Un confús desig d’ésser bo
Els primer dies de gener.

Quan tanquen el taüt, els morts obren els ulls.
Uns ulls inútils ja, amb un espant inútil,
amb una pena estúpida: uns ulls que ja no veuen
i que ja, per això probablement, no es tanquen.
Són ja, d’allí endavant, ulls, ulls únicament.
És terrible. La sang ha d’arribar-te als peus.
No solament als peus: la sang ha d’arribar-te
a les puntes dels dits. I ha de tornar després
regularment i fàcil. I si no, t’has fotut:
ja et pots encarregar un bon abric de fusta.

Faig el meu camí
malgrat els edictes,
el cant interdit.
Malgrat els edictes,
hi ha pobles, hi ha llits,
paraules invictes.
A les nits hi ha llits
-hi ha taules, hi ha cuines-,
hi ha coits i hi ha llits.
Malgrat els edictes
faig el meu camí.

Unes poques paraules sinceres. He de dir,
senzillament, adéu. He esperat certes coses;
no n’he rebut ninguna. He esperat molt de temps;
se n’ha anat la gent, ja; m’he quedat sol, del tot.
S’ha fet de nit; s’encenen els llums a les finestres.
Les gents parlen, en casa, al voltant de la taula.
No sé a qui dir adéu. Ja no tinc a qui dir-lo.

Persones i persones

di MCVulcano


Qui vulga saber que escolte:
El fonamentalisme s’escampa pertot arreu,
creixen els salvadors polítics, socials, religiosos.
Il·luminats al voltant del món tenen certeses
per a la nostra salvació, en una delirant visió
que s’entesten a imposar a tot el món.
Més divisió, més conflicte, més destrucció.
Mr. Bush, Sr. Aznar, Mr. Blair, organitzàreu una missió,
qui sap si un deliri o una al·lucinació
i volíeu salvar al món en contra del món,
en una guerra sense retorn. Amb morts i morts, i més morts.
És la fira de la guerra, un negoci poderós…
És la fira d’aquest món: es trafica amb armes, amb persones, amb drogues,
amb diners sense bandera ni color, tot és corrupció.
La paraula i l’acció individuals
són perseguides
quan no són políticament i religosament correctes.
El consumisme i el racisme
ens devora en una societat
cada vegada menys solidària.
Hi ha qui s’enriqueix
en nom de la pobresa i dels més desafortunats.
El fonamentalisme catòlic
es mostra irresponsable i perillós,
quina indecència diria jo
anar-se’n a Àfrica a predicar contra els condons,
on hi ha 22.000.000 de persones
infectades del virus de la SIDA,
el 67% de tots els infectats del món,
que han retallat en 20 anys
la seua esperança de vida,
sols al Camerun 300.000 infants
són orfes per aquesta pandèmia.
I mentres prediquen i prediquen,
contra l’homosexualitat,
la unió lliure entre persones i persones,
l’estat laic, l’eutanàsia i l’avortament,
hi ha rectors abusadors,
hi ha rectors violadors,
hi ha legionaris de Crist,
en aquesta casa hi ha de tot.
Jo vull viure en la frontera
no ser mai de cap lloc,
no necessite ni déus ni amos,
sols un espai propi i relacions,
persones, persones i persones.

Persons and persons by MCVulcano

Who wants to know shall listen.
The fundamentalism is spreading in all parts,
political, social, religious saviours are growing.
Enlightened around the world
they have certainty for our salvation,
an insane vision which they dedicate themselves
to impose on everyone.
More division, more conflicts, more destruction.

Mr Bush, Señor Aznar, Mr Blair, you have organized a mission,
who knows whether a delirium or a hallucination,
you wanted to save the world from the world,
with a war of no return. With dead and more dead (people).
And more dead. Mainly civilians.
It is the war fair, a mighty/powerful business.
It is the war of this world: they deal with weapons, with human beings, with drugs,
with money without flag and without colour, it is all corruption.

The word and the individual action are persecuted
when they are not politically or religiously correct.
The consumerism and racism is devouring us
in a society which each time is less solidary.
There are the ones who enrich themselves
in the name of poverty and in the name of the more discriminated [ones].

The catholic fundamentalism shows itself
irresponsible and dangerous,
how indecent, would I say,
to go to Africa to preach against condoms,
where 22,000,000 persons are infected with the AIDS virus,
two third of all the infected worldwide,
persons who have reduced their life expectancy in 20 years,
only in Cameroon, 300,000 children
are orphans due to this pandemia.

And while they preach and preach, against homosexuality,
free union between persons and persons,
laity, euthanasia and abortion,
there are priests who abuse,
there are priests who rape,
there are “legionnaires of Christ”
in this house they have it all.

I want to live at the frontier
not to be from either part,
I do not need gods or masters,
only my own space and relations,
persons, persons and persons…

NO ENTRES CON CALMA EN ESA BUENA NOCHE

di Dylan Thomas

No entres con calma  en esa buena noche,
la vejez debe arder y delirar al acostarse el día;
al morirse la luz.

Aunque los sabios, en su fin, saben que lo oscuro es lo exacto,
porque sus palabras no han desatado relámpago alguno
ellos no entran con calma en esa buena noche.

Los hombres buenos, cercana la última ola, lloran convencidos
de que sus frágiles hazañas podrían haber brillado en verdes bahías;
rabian, rabian contra la muerte de la luz.

Los ingobernables, que cazaron y cantaron el vuelo del sol
se percatan demasiado tarde, de que sufrieron a su modo,
y no entran con calma en esa buena noche.

Las personas graves, cercas del fin, que ven con cegador suspiro
que los ojos ciegos relampaguean como meteoros y están felices,
rabian, rabian contra el morir de la luz.

Y tú, padre mío, allá en la triste altura,
maldíceme, bendíceme, con fieras lágrimas, te suplico,
no entres con calma en esa buena noche
rabia, rabia contra el morirse de la luz.

La pols del camí (fragment)

LA POLS DEL CAMÍ
di Vicent Andrés Estellés

SEMPRE
ens
queda
l’esperança.
Sempre ens queda l’esperança.
Si
posàvem
el
pitxer
sota
l’aixeta,
escoltàvem,
gota
a
gota,
per
la
nit,
com
s’omplia
d’aguiletes
d’esperança,
els
estalvis
del
coratge.
Si
esmorzàvem
l’esperança
per
la
nit
ens menjàvem l’esperança recalfada.
Si de banda de migdia ens sobrava alguna engruna
d’esperança…
L’esperança,
cosa
bona!
L’esperança
cada
dia.
És
monòton
el
menú.
Què
hem
de
fer-li
filla meua?
L’esperança
no ha de pendre’s en dejú,
car
suscita
la
colitis
prestament.
Cal menjar primerament alguna cosa.
Cxal
menjar,
per
més
que
siga
un
mos
de
pa.
¿I què menys que un mos de pa?

PROPIETATS DE LA PENA (fragment)

di Vicent Andrés Estellés

Les paraules inconscients

que una tendresa et va dictar,

On són? De vegades les dius,

i les dius amb malenconia.

Vares crear una familia.

Tenies un desig de pàtria,

no era sols el desig d’un cos.

Una voluntat fundadora,

una intensa civilitat

instaurares en el principi:

un veinat, un pis humil,

la taula a punt, el llit a punt.

Ara veus com creixen els fills,

i se t’imposa una conciència,

la paraula greu i precisa,

sentiment de comunitat.

Aquest no es un text didàctic:

és, més bé, un poema d’amor,

el poema del teu amor,

el poema de tot l’amor.

El veinat i la ciutat

i la casa i els fills que creixen,

el jornal diaris que et guanyes.

No cantes, ara. No cal; no cal.

Des de la terrassa, contemples

les avingudes, la ciutat,

el curs lent, prestigiós, del riu.

A l’atra banda veus la mar.

ASSUMIRÀS la veu d’un poble,

i serà la veu del teu poble,

i seràs, per a sempre poble,

i patiràs, i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs set,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:

et pariren per a vetlart

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules,

sinó  l’home assumit la pena

del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar síl.labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble, caminat

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car diràs la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntat d’antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensart

en ninguna posteritat,

com no siga la del teu poble.

Potser et maten o potser

s’en riguen, potser et delaten;

tot això són banalitats.

Allò que val és la conciència

de no ser res si no s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

Camines decididament.

Un entre tants

di VICENT ANDRÉS ESTELLÉS  “EL LLIBRE DE LES MERAVELLES”

(catalano)

TEORIA I PRÀCTICA DE LA FLOR NATURAL
III

Un entre tants com no aguarden i lluiten.
Un entre tants com foraden la nit.
Un entre tants com no dormen i guaiten.

Un entre tants.

(Un entre tants,
mira l’encesa
flor del amants)

Si l’amor rebentava les venes,
si l’amor, si la por, si les penes,
ja ni lliris, ni nards, ni assutzenes.

Un entre tants.

(Un entre tants,
irat i tendre,
bel.ligerant)

Un entre tants com trencaven els cants.
Un entre tants entre fúries i espants.
Un entre tants entre tots els amants.

Un entre tants.

(Un entre tants,
duia el dolcíssim
pit tatuat)

Si l’amor era gràcil com l’ala,
si la vida era bona, era mala,
si el sospir, si el sonet, si la bala.

Un entre tants.

(Un entre tants
d’obscura lluita,
d’afany constant)

Un entre tants com es moren d’amor.
Un entre tants com foraden la nit.
Un entre tants com carreguen els morts.

Un entre tants.

El fundamentalismo católico: ¿se equivocan o mienten?

di MCVulcano

Según publica el diario ELPAIS (28-03-08) en sus páginas de sociedad, la prestigiosa revista médica The Lancet ha exigido que el Sr. Ratzinguer rectifique sus palabras a propósito del preservativo, en los siguientes términos: “Cuando una persona influyente hace una afirmación que científicamente es falsa y que puede ser devastadora para la salud de millones de personas, debe retractarse”

¿Qué pretende insinuar The Lancet? Desde mi humilde y limitada inteligencia, sólo hay dos posibilidades, o bien el Sr. Ratzinguer se equivoca, o bien el Sr. Ratzinguer miente. En cualquier caso, sus afirmaciones pueden ser devastadoras para la salud y la vida de millones de personas.

No es de extrañar que cuando el amo alza la voz, sus acólitos le hagan el coro. Ahí está el mismísimo Sr. André Fort, con plaza en Orleans, coreando que “el preservativo no es una garantía contra el sida”. Su argumentación sostiene que “el tamaño del virus del sida es infinitamente más pequeño que el de un espermatozoide…”, con lo que traspasa los poros del látex, y, para dar más fuerza a su argumento, Fort se apoya en la ciencia para decirnos que “todos los científicos lo saben”. Según cuenta el periódico señalado, el Sr. Fort rectificó al día siguiente, pero no nos aclara si sus palabras fueron debidas a una equivocación, o más bien se trataba de que su intención eran la mentira y la manipulación.
Si que sabemos que el Sr. Ratzinguer ocupa un cargo asociado a la infalibilidad, una especie de asistencia que dios le da para revelar verdades basadas en su moral y su fe. Esto desde luego no impide que el Sr. Ratzinguer se pueda equivocar, o que pueda pecar incluso con el sexo, puesto que él también es humano. ¿Estaba el Sr. Ratzinguer hablando al mundo, porque él nunca habla sólo para sus feligreses, para revelarnos alguna verdad recibida? ¿O se encontraba el Sr. Ratzinguer en su condición de hombre, previniendo al pueblo, pertrechado con su cilicio, de que la tierra prometida a la que llegamos cada vez que pegamos un buen polvo, podría llegar a ser su perdición?
The Lancet no insinúa nada, más bien afirma que el Sr. Ratzinguer hace afirmaciones falsas, igual que su acólito, el Sr. Fort, y creo que con sus palabras se equivocan tanto como mienten, y muestran una falta de sensibilidad y responsabilidad impropia de personas que dice querer el bien para el mundo. Con tanto trabajo como hay para hacer dentro su multinacional, ¿porqué no se ocupa de los suyos y de arreglar todos los conflictos que tiene dentro y aprenden a respetar y tolerar la diversidad humana? Claro que, cuando uno vive en el mundo de las certezas y se encuentra llamado a…, es difícil tener capacidad para cuestionarse nada, si además, pretende imponer a los otros sus verdades, entonces se convierte en un peligro para la sociedad en general. He conocido iluminados en este mundo y creo que están enfermos.
El daño que muchos responsables de la religión católica han hecho y siguen haciendo a la humanidad, jamás será ni suficientemente reconocido ni reparado en justa medida. Las palabras de Ratzinguer matan, en un mundo donde incluso hay sacerdotes que practican el sexo, o peor, el abuso y la violación, y en un continente, África, con 22.000.000 de personas infectadas por el virus del sida, el 67% de la población mundial. En Camerún, hay medio millón de personas infectadas, y si hablamos de niños, 300.000 de ellos son huérfanos debido a esta pandemia.
El sida es una gran pandemia ante la cual nuestra sociedad parece haber bajado la guardia últimamente. Los jóvenes, que tienen una vida sexual activa y diversificada, usan el preservativo en proporciones que deberían resultarnos alarmantes por lo reducidas, lo mismo habría que decir de las prácticas heterosexuales e incluso las homosexuales que en un inicio se movilizaron tan activamente.